Vés enrere Periodimse automatitzat

El periodisme automatitzat: una oportunitat de re-invenció i convivència periodística

El periodisme automatitzat: una oportunitat de re-invenció i convivència periodística
La irrupció de la intel·ligència artificial (AI) a les redaccions està cridada a canviar la pràctica periodística de forma accelerada. Analitzar i preveure aquesta situació pot contribuir a establir estratègies per maximitzar els beneficis i...

El terme periodisme automatitzat fa referència a l’ús d’algoritmes NGL (Natural Language Generation) per a la producció de peces periodístiques de forma ràpida i eficient. Grans segells editorials, com Associated Press, The Washington Post, Los Angeles Times, entre d’altres, els fan servir de manera sistematitzada per produir peces periodístiques a partir d’un seguit de dades estructurades, que l’algoritme pot obtenir o bé d’Internet, o bé de diversos templates omplerts per les periodistes o a partir de grans bancs de dades. Diaris espanyols com El Confidencial n’han provat alguns per a contextos esportius (un dels camps més treballats per l’algoritme per la facilitat d’obtenció d’informació i per l’estructuració d’aquestes peces).

Es tracta d’una innovació cridada a re-inventar el periodisme i el processament d’informació, especialment en un context on la immediatesa i la necessitat d’estar sempre publicant és palesa.

Aquest projecte neix com un intent de pensar aquest fenomen, d’analitzar-lo, d’estudiar la percepció de les professionals. També és una porta d’entrada a repensar la funció periodística, des de la docència i des de la praxis, la deontologia i els principis que durant anys han configurat el prototip competencial de la periodista.  En aquest sentit, a partir dels resultats obtinguts i en connivència amb diferents organismes que estan treballant en aquesta línia, es podria explorar la manera en què els resultats poden modificar o millorar aquests softwares, aquestes plantilles o aquests mecanismes de processament d’informació.

Aquest camp emergent comença a comptar amb publicacions analitzant diversos aspectes, des del nivell de confiança d’aquests productes fins a les percepcions de periodistes. També s’han proposat millores als processos d’estructuració per contribuir a obtenir productes que disposin d’una estructura narrativa més coherent i “humana”. En el context espanyol s’ha detectat molt poca producció acadèmica sobre el tema. Torrijos i Bran (2019) van analitzar el funcionament d’un algoritme produït pel Confidencial per fer cròniques esportives a partir d’un anàlisis de contingut. Túnez-López, Toural-Bran i Valdiviezo-Abad (2019) van fer un estudi bibliogràfic sobre el periodisme automatitzat, si bé no van obtenir dades experimentals. La poca experimentació és extremadament recent i concisa: Noain-Sánchez (2022) va fer 15 entrevistes en profunditat per analitzar la percepció dels periodistes i experts. De la UPF, Lluís Codina i Mari Vállez (2018) van publicar un estudi bibliogràfic sobre periodismecomputacional on s’esmentaven aquestes novetats algorítmiques, si bé no es centraven en l’estudi dels algoritmes ni de la seva percepció, sinó en un sentit ampli en les innovacions computacionals que s’apliquen en les redaccions (des de tractament d’imatges fins a altres eines digitals).

Estudis recents reflexionen sobre els casos de RTVE, que vol emprar algoritmes per cobrir les eleccions municipals del 2023 (Aramburú, López, López, 2023) o estudis sobre el desenvolupament de tecnologia en el cas del periodisme a Espanya (Sánchez-García, Merayo-Álvarez, Calvo-Barbero i Diez-Gracia, 2023). 

L'objectiu principal d'aquest projecte és:

  • Analitzar, a partir d’una metodologia mixta, la percepció d’una mostra representativa de periodistes especialitzats sobre el periodisme automatitzat.

Aquest projcete es troba finançat per un Projecte Llavor de Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. 

Vegeu resolució